icona

Els indians

Els indians / La navegació i la travessia de l'Atlàntic

La navegació i la travessia de l'Atlàntic

Des de l'antiguitat els navegants experimentats van utilitzar el relleu de les costes —caps, golfs, platges i penínsules— i la situació dels astres en el cel per navegar a través de mars i oceans. Navegaven a vela, però a partir de l’any 1803 van aparèixer els primers vaixells de vapor que lentament van substituir els vaixells de vela. La introducció d’aquests nous vaixells va reduir el temps per travessar l’Atlàntic perquè aquestes embarcacions ja no depenien del vent i dels corrents marítims per poder navegar. Quan els vaixells anaven a vela, es podia trigar entre un i dos mesos per travessar l’oceà, però els vaixells de vapor van reduir el temps del viatge ns als quinze dies.

Els materials que utilitzaven per construir els vaixells també van canviar. Fins aleshores els vaixells s’havien construït amb fusta, però a partir del segle XIX es van començar a construir amb ferro i acer. Catalunya va ser una gran constructora d’embarcacions de fusta, que es fabricaven o es reparaven a les drassanes, situades als ports o bé a les platges. Els artesans encarregats de fer aquesta feina es coneixien com a mestres d’aixa.

En aquella època, creuar l’Atlàntic era dur, arriscat i perillós. Malgrat que el ferro i l’acer van fer els vaixells més segurs i ables, les tempestes i els huracans que es formaven a l’oceà, que llavors no es podien preveure, convertien la travessa en una aventura plena de riscos. Els vaixells transportaven mercaderies per vendre a Amèrica, la tripulació, els passatgers i les provisions per poder alimentar-los.

Les escoles nàutiques

La tripulació era el conjunt de persones que dirigien els vaixells i hi treballaven. Cada tripulant rebia un nom diferent en funció del càrrec que desenvolupava. En els velers antics, hi havia el capità, la màxima autoritat a bord; el pilot, que dirigia la navegació; el contramestre, que s’encarregava de les maniobres; el mestre, que era el màxim responsable de les mercaderies, i els mariners, que rebien les ordres dels o cials superiors. 

Els pilots havien d’estudiar a les reials escoles nàutiques per poder navegar a través de mars i oceans. Havien de dominar les matemàtiques i els instruments de navegació. A Catalunya, la primera escola de pilots va ser la d’Arenys de Mar, que va obrir el 1780, i va ser una de les més importants. Més endavant també s’obriren escoles a Mataró, Vilassar i el Masnou.

Els instruments de navegació

Brúixola

La brúixola és un instrument que permet orientar-nos. Té una agulla imantada que assenyala sempre el nord.

Astrolabi

L’astrolabi era un instrument de navegació antic que servia per calcular la latitud, és a dir, el lloc de la Terra on es trobava el vaixell respecte del seu equador. Els mariners i els pilots podien calcular l’hora local i el punt on eren mesurant l’altura del Sol o de l’estrella polar.

El sextant

És un instrument que servia per mesurar l’angle entre el Sol i l’horitzó. A través de l’altura del Sol es podia saber quina era la latitud.

Les cartes nàutiques

Les cartes nàutiques són una representació de les aigües navegables. Indiquen la profunditat de les aigües i el relleu de la costa.