Visita guiada al Cementiri de Blanes

- Blanes -

El 31 d'octubre de 2017

El proper dimarts 31 d'octubre, organitzada er l'Arxiu Municipal de Blanes, es farà una visita guiada nocturna al Cementiri de Blanes per seguir la ruta dels personatges il·lustres. Entre els personatges il·lustres enterrats hi trobem l'escriptor Joaquim Ruyra, el dibuixant Joan G. Junceda, el fundador del jardí botànic Marimurtra Carl Faust o les famílies d' "americanos" Massó i els literats vinculats amb Cuba Joan Ribas i Carreras i Josep Cortils i Vieta.
Places limitades.
Per reserves podeu fer un correu arxiu@blanes.cat o trucar al 972.355.268

+info:
http://www.blanes.cat/docweb/personatges-cementiri

CORTILS Vieta, Josep
(Blanes 1839-1898). Escriptor, poeta, assagista, historiador folklorista i catalanista. Neix al carrer de Bellaire el 7 de febrer de 1839. Fill d’una família humil – el seu pare Bonosi Cortils era mariner - assisteix a l’escola pública dels 11 als 13 anys.
Amb el temps una de les seves majors preocupacions va ser intentar augmentar el nivell intel·lectual de Blanes, sobretot el de la classe treballadora. Als 14 anys emigrà a Cuba, des d’on escriu els seus primers articles a La llumanera de Nova York. El 1874 torna a Blanes. Va ser jutge suplent de Blanes i obrer de l’Obra, tot i que sempre defugí de càrrecs públics. Posseïa una petita fortuna que li va permetre viure de renda i dedicar-se a la literatura i a la investigació històrica centrada en la vila de Blanes. Estudia els pergamins medievals, ordena els arxius parroquials i municipals i és l’impulsor d’una tertúlia literària. Esdevé un clar referent per a la posterior generació d’escriptors i estudiosos blanencs, com Joaquim Ruyra, Josep Alemany i Borràs o Joan Ribas i Carreras. És considerat el pare de la Renaixença a Blanes. Entre la seva obra editada hi ha el llibre de poesies Marinescas i el romanç descriptiu titulat L’aplec del Vilar. El 1902 s’edita pòstumament Col·lecció de Faulas dedicadas a sos fills. També escriu les novel·letes Cástich de Deu i Cerca-nius (1893) o una Història de Blanes des del segle XIV i la Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882). Fou soci delegat a Blanes de l’Associació d’Excursions Catalana, que el 1890 adopta el nom de Centre Excursionista de Catalunya, aportant abundants treballs de recerca als butlletins. Una altra part dels seus estudis els publica a La Veu de Catalunya, Revista de Gerona, Miscelànea Folklórica, La Renaixensa - on fa de corresponsal de Blanes – o al periòdic La Costa de Llevant, setmanari de Canet del qual fou un dels fundadors juntament amb Marian Serra. L’Ethologia de Blanes és l’obra clau de la producció de Cortils. Com a defensor del catalanisme polític s’adhereix al Primer Congrés Catalanista de 1880, a la Unió Catalanista i per afegit és delegat comarcal d’aquest partit a l’esmentada Assemblea de Manresa de 1892 i a altres com a la de Reus (1893), Sabadell, Balaguer i Olot (1895), on exerceix de vocal i també de vice-president. És un dels signants del Memorial de Greuges que es presenta al rei Alfons XIII el 1895. Joaquim Ruyra deixà escrit que Cortils fou catalanista quan no n’era quasi ningú y ha mort quan se’n fa quasi tothom de Catalunya. La seva mort va ocórrer a Blanes el 6 d’octubre de 1898, a l’edat de 59 anys, després d’una llarga malaltia. El diumenge 9 de setembre de 1900 –sota la iniciativa de l’Agrupació Catalanista de Blanes – se li tributaren uns actes populars de reconeixement i es va posar el seu nom al primer tram del passeig de Mar de Blanes.

RIBAS Carreras, Joan
(L’Havana 1875 - Blanes 1913 ). Escriptor. Desenvolupà una intensa activitat cultural a Blanes, on organitzà la societat Tertúlia Literària. Fundà el setmanari català il·lustrat "La Selva" (1906). Actuà també dins el camp social i polític: fundació de la societat Aplec Nacionalista, d'una caixa rural, del periòdic "Sindical", etc. Conreà la poesia i participà en tots els certàmens poètics de Catalunya. La seva obra fou recollida en part a "Lectura Popular". Entre 1904 i 1906 va fundar a Blanes la Caixa Rural, en el marc del fenomen d'aparició de les primeres agències bancàries, afavorides pel desenvolupament de la indústria i el comerç propi d'aquell moment. Fou l’impulsor de l’Aplec de l’Amor, que posa el punt i final a la Festa Major de Blanes des de 1906. Cada 28 de juliol els blanencs han acudit puntuals a la cita, ja fos a peu, en barca o, més modernament, en automòbil. Durant molt de temps, un dels costums més arrelats d’aquesta festa era fer un berenar-sopar en família i amb els amics, compartint els aliments, alguns prèviament preparats a casa: amanides, conill, arròs, truites farcides, síndria... Tot seguit, es ballaven sardanes sobre la mateixa sorra. Antigament, els integrants de la cobla, se situaven damunt la roca coneguda com el “banc dels músics”. Al llarg de tots aquests anys s’hi ha pogut escolar les millors cobles d’arreu del país, i més modernament les actuacions de cantants i grups musicals de renom.
El fons personal de l’escriptor es conserva a l'Arxiu Municipal de Blanes.