La navegació i la travessia de l'Atlàntic

Des de l'antiguitat els navegants experimentats van utilitzar el relleu de les costes —caps, golfs, platges i penínsules— i la situació dels astres en el cel per navegar a través de mars i oceans. Navegaven a vela, però a partir de l’any 1803 van aparèixer els primers vaixells de vapor que lentament van substituir els vaixells de vela. La introducció d’aquests nous vaixells va reduir el temps per travessar l’Atlàntic perquè aquestes embarcacions ja no depenien del vent i dels corrents marítims per poder navegar. Quan els vaixells anaven a vela, es podia trigar entre un i dos mesos per travessar l’oceà, però els vaixells de vapor van reduir el temps del viatge ns als quinze dies.

Els materials que utilitzaven per construir els vaixells també van canviar. Fins aleshores els vaixells s’havien construït amb fusta, però a partir del segle XIX es van començar a construir amb ferro i acer. Catalunya va ser una gran constructora d’embarcacions de fusta, que es fabricaven o es reparaven a les drassanes, situades als ports o bé a les platges. Els artesans encarregats de fer aquesta feina es coneixien com a mestres d’aixa.

En aquella època, creuar l’Atlàntic era dur, arriscat i perillós. Malgrat que el ferro i l’acer van fer els vaixells més segurs i ables, les tempestes i els huracans que es formaven a l’oceà, que llavors no es podien preveure, convertien la travessa en una aventura plena de riscos. Els vaixells transportaven mercaderies per vendre a Amèrica, la tripulació, els passatgers i les provisions per poder alimentar-los.